Walter Kasper
Walter Kasper. La misericordia. Clave del Evangelio y de la vida cristiana. Sal Terrae. Santander. 2012. 247 pp.
El cardenal Kasper dóna forma a esborranys elaborats al llarg dels anys com esquemes per dirigir exercicis espirituals que aspiren a mostrar la mútua imbricació entre la concepció de Déu i les pautes que han de dirigir la vida d’un cristià. Serà la reflexió sobre la misericòrdia la que farà el pont entre aquests dos pols ja que Kasper insisteix en els perills d’una teologia que s’elabori al marge de la preocupació pastoral. En efecte, en un mundo marcat pel dolor i el patiment cal reelaborar el discurs sobre un Déu misericordiós; en unes societats en les què fracassen les utopies i s’imposa el desconcert i la banalitat urgeix presentar el missatge cristià de forma creïble; en unes situacions davant de les quals molts es mostren indiferents o insensible cal recordar que la misericòrdia comporta rebel·lar-se contra el patiment dels altres.
Kasper repassa les dades que trobem en l’obra d’alguns filòsofs del segle XX (la misericòrdia com l’actitud bàsica de qui transcendeix l’egoisme), en l’Antic Testament (la reacció de Déu davant del pecador, el nom de Déu com a revelació de la seva misericòrdia, la misericòrdia divina com a expressió de l’alteritat de Déu, la santedat i la justícia com a opció pels pobres) i en el Nou Testament (un Jesús que ha de guanyar-se la confiança dels seus contemporanis acreditant-se com el veritable Messies que porta la gràcia de Déu).
Assegura Kasper que el mot misericòrdia ha caigut en l’oblit i que, degut a la influència d’una societat profundament psicologitzada, es tendeix més aviat a parlar d’empatia o de solidaritat. Tanmateix, al menys per als creients, no ha perdut vigència la benaurança de Jesús quan proclama feliços els misericordiosos ni hem abandonat la pràctica de començar l’eucaristia demanant-li a Déu que tingui misericòrdia de nosaltres. Sigui com sigui, el testimoni que ens ha estat transmès de Jesús no es limita al missatge en què anunciava que Déu és misericordiós sinó que s’explicitava en les seves actituds i en la seva conducta. Aquest és el fil conductor que li interessa a Kasper en les seves anàlisis: el Regne de Déu no és només per a uns pocs justos sinó que està absolutament obert a tothom, sense excepció, perquè la misericòrdia de Déu no té límits. Només un Déu compassiu i misericordiós (no omniscient ni omnipotent) és capaç de servir-nos de model per convertir-nos. Aquest es el repte de la vida cristiana; aquesta és la tasca en el diàleg amb la cultura ja que, al capdavall, la misericòrdia no té a veure només amb un missatge teològic sinó que ha de concretar-se en les seves conseqüències ètiques i socials.
Francesc-Xavier Marín