Walter Burkert

Walter Burkert. La creación de lo sagrado. La huella de la biología en las religiones antiguas. Acantilado. Barcelona. 2009. 340 pp.

Des de la revolució que inicia la Modernitat la Naturalesa deixa de ser considerada sota la categoria d’essència per passar a ser un procés irreversible d’autoorganització en patrons transitoris que emergeixen del caos. Des d’aquesta perspectiva “naturalista” (que inclou l’ésser humà) la qüestió sobre com la “dimensió natural” intervé en cadascun de nostres actes (també els culturals) esdevé en una pregunta de primera magnitud. Hi ha un fonament natural de la religiositat més enllà dels factors individuals i dels condicionaments socials?, quina és la raó de ser de la religió en l’evolució biològica? Aquestes són les qüestions a las què respon Burkert en les set conferències Gifford que va dictar en la Universitat de Saint Andrews el 1989. A partir dels documents més antics provinents de Mesopotàmia, Egipte, Israel o Grècia l’autor intenta reconstruir l’itinerari que articula l’experiència religiosa considerada com allò no obvi però supremament interessant que esdevé factor de civilització. Es recupera, així, la qüestió fundacional de les ciències de la religió relativa l’origen de la religiositat a través de l’estudi de distintes dimensions simbòliques: els rituals (ofrenes i sacrificis, castracions i circumcisions), les narracions (els relats iniciàtics), els processos de jerarquització (poder i submissió) o la psicologització de la culpa (bocs expiatoris, mediadors i salvació).

Francesc-Xavier Marín