Victorino Pérez Prieto

Victorino Pérez Prieto. Dios, Hombre, Mundo. La trinidad en Raimon Panikkar. Herder. Barcelona. 2008. 533pp.

El diàleg autèntic mai no hauria de ser reduït a un pur exercici formal, com si n’hi hagués prou amb establir unes pautes a priori que ens encaminessin indefectiblement en la via correcta. Més aviat es tracta d’assumir el risc de l’existència, els límits de la comunicació i els errors de l’autosuficiència humana. En aquest sentit, tota forma de diàleg (potser el diàleg interreligiós d’una manera especial) té una dimensió dolorosa per bé que purificadora. El camí a recórrer és literalment immens: des de l’autocomprensió a l’esforç d’obertura a l’altre (a l’Altre). Hospitalitat i afany de salvació, acollida i oferta d’un missatge. Som essencialment conversadors, desitjosos de transmetre una experiència, atents a la reacció dels nostres interlocutors. Som nòmades a la recerca de l’Infinit, peregrins a la captura de la Plenitud. Justament per això és impossible la trobada interreligiosa amb els altres sense haver estat en contacto con el Fonament últim de la realitat, sense intuir la nostra identitat interdependent, sense la ferma esperança en una interpenetració dialogal. No hi ha neutralitat possible, ni una llengua única, ni una única perspectiva ni afany apologètic; només existeixen la fe, la esperança i l’amor que sustenten tota forma de trobada.

Francesc-Xavier Marín