Victoria Cirlot - Blanca Garí

Victoria Cirlot, Blanca Garí (ed). El monasterio interior. Fragmenta. Barcelona. 2017. 138 pp. 

La nostra dimensió corporal ens converteix en éssers configurats per l’espai i el temps. Som tant geogràfics com cronològics, determinats tant per mapes com per rellotges. Això comporta que existeixi un vincle antropològic indissociable entre cadascun de  nosaltres i els espais i les durades per les què transita la nostra existència. Hi ha una íntima connexió entre els espais exteriors i l’espai interior, entre els espais físics i els espais psíquics. Les autores d’aquest assaig exploren les condicions d’aquells espais en els què els éssers humans busquen trobar-se a ells mateixos, amb honestetat i transparència, sense els subterfugis dels rols socials. Serà l’ús el que donarà forma a l’espai jugant amb l’ambiguïtat de la soledat i la unió. Brillants textos en els què el lector va descobrint el pas de l’on al vers on: l’espai visibilitza la recerca espiritual.

Francesc-Xavier Marín