Stephen Toulmin

Stephen Toulmin. Cosmópolis: el trasfondo de la modernidad. Península. Barcelona. 2001. 303 pp.

La Modernitat apareix com un joc dialèctic on el corrent científic (representat per Descartes, Leibniz i Newton) s’acaba imposant per damunt d’una tendència humanista (basada en Erasme, Montaigne o Cervantes). Aquest triomf va suposar abandonar la idea segons la qual les societats modernes van aparèixer com a resultat d’un acord entre els seus membres en favor de la tesi d’una societat entesa com a resultat d’unes estructures racionals de caràcter universal com les existents en les matemàtiques o la física. Però la crisi de la consciència europea produïda durant el segle XX pel descrèdit dels models universalistes i de l’evolucionisme, així com l’escepticisme provocat pels totalitarismes i les guerres mundials, condueix a un nou paradigma on s’intenten recuperar les grans línies del pensament humanista del XVI. A partir d’una documentada anàlisi històrica Toulmin mostra en aquesta obra que la tendència científica (basada en fets) i el corrent humanista (centrat en valors) no han d’ésser percebudes com a contradictòries sinó com a complementàries.

Francesc-Xavier Marín