Sergio Rostagno

Sergio Rostagno. Kart Barth. Col. Teólogos del siglo XX, n.4. San Pablo. Madrid. 2006. 224 pp.

En una col·lecció dedicada als grans teòlegs del segle XX no podia faltar un volum dedicat a Kart Barth (1886-1968). Doctor Honoris Causa per onze universitats i premi Sigmund Freud per la qualitat de la seva prosa, Barth va ser un teòleg singular. Sempre va concedir molta més importància a les preguntes que a les respostes, tal com correspon a una llarga tradició de pensament centrat en l’ésser humà com a interrogador. I aquí allò essencial per a  Barth és la tesi de la dialèctica històrica d’un ésser humà que, malgrat les aparences, mai no està sol sinó sempre confrontat amb Déu. I aquesta consciència de sentir-se acompanyat per la Divinitat li va concedir a Barth una gran independència que es reflecteix tant en la seva tasca pública (va ser un dels fundadors de l’Església Confessant que es va oposar a Hitler i el redactor de la Declaració del Sínode de Barmen el 1934, assumint el risc de ser expulsat de la seva càtedra a Bonn) com en els seus escrits (tant el seu comentari a la Carta als Romans com la seva Dogmàtica Eclesial seran qualificades d’irracionals i fideistes). La seva potència intel·lectual, la seva visió renovadora dels estudis bíblics, la seva cristologia lligada a l’antropologia o la seva eclesiologia inseparable de l’ètica, juntament amb el seu excel·lent sentit de l’humor, fan d’ell un autor imprescindible perquè no separa la teologia d’una fe sempre en camí cap a Déu.

 Francesc-Xavier Marín