Samuel Beckett

Samuel Beckett. Rumbo a peor. Lumen. Barcelona. 2001. 88 pp.

Es tracta d’una de les obres que millor reflecteix la consciència de la crisi lingüística que ha caracteritzat el segle XX: al tema del fracàs del llenguatge a l’hora d’expressar la realitat (tant la interior com l’exterior) se li afegeix, malgrat tot, la necessitat de seguir intentant anomenar les coses. Si Beckett sempre ha estat un autor difícil de llegir, aquesta obra supera tot l’imaginable. L’autor irlandès va canviar de llengua per dificultar la seva expressió escrita, va crear cada vegada textos més breus i sintètics per qüestionar la validesa del llenguatge, i va escriure sobre la impossibilitat d’escriure. Publicada el 1983 aquesta obra (que completa la trilogia iniciada amb “Companyia” i “Mal vist, mal dit”) porta a la paradoxa totes les contradiccions del llenguatge: el propi Beckett va dir que mai no hauria d’haver escrit aquest llibre i es va negar a traduir-lo argumentant que no podria suportar la pèrdua que això comportaria.

Francesc-Xavier Marín