Rudolf Otto

Rudolf Otto. Mística de Oriente y Occidente. Sánkara y Eckhard. Trotta. Madrid. 2014.360 pp.

Rudolf Otto (1869-1937) es va moure amb comoditat entre disciplines: per una banda entre la teologia (tesi doctoral sobre Luter) i la filosofia (tesi doctoral sobre Kant), entre la teologia i les ciències de la religió (és un dels capdavanters de la història comparada i de la fenomenologia de la religió), alhora que compagina la reflexió teòrica amb el treball de camp. Les seves reflexions sobre conceptes clau com ara els de sagrat/sant i numinós han fet que el nom d’Otto vagi inextricablement lligat a l’anàlisi moderna dels fenòmens religiosos a partir de la noció de Misteri: allò essencial de la religió correspon a experiències no-racionals i no-sensorials que suggereixen el pressentiment de quelcom alhora tremendum i fascinans.  Ja el 1917 Otto havia exemplificat aquest concepció en l’estudi de la mística hindú, i resumeix les seves intuïcions el 1926 en l’obra que ara ha estat traduïda: prenent com a referència Eckhart i Sánkara descobrim el rerefons compartit entre les religions.

Francesc-Xavier Marín