Roger Bartra

Roger Bartra. Antropología del cerebro. La conciencia y los sistemas simbólicos. Pre-Textos. Valencia. 2006. 236 pp.

No és cap secret que un dels temes més rellevants de l’antropologia és el debat sobre la noció d’identitat, però ja no és tan habitual que un antropòleg cultural escrigui prenent com a referent els estudis de neuròlegs i psicobiòlegs sobre el cervell. En realitat, des que el 1694 Locke publiqués el seu Assaig sobre l’enteniment humà, l’individu es defineix per la seva consciència, és a dir (com indica l’etimologia) pel coneixement compartit socialment. Les noves possibilitats tècniques (tomografia per emissió de positrons, ressonància magnètica funcional…) no han fet sinó permetre avançar en l’estudi d’aquestes funcions cerebrals però, a parer de Bartra, no sempre s’ha buscat la consciència on realment es troba. La proposta de Bartra és que la consciència és sensible a la incapacitat i disfuncionalitat del circuït somàtic cerebral i ho compensa a través de la cultura. No es tracta de mantenir la divisió entre un medi interior i un contorn exterior sinó d’insistir en la capacitat cerebral (degut a la seva immensa plasticitat) de reconèixer la continuació d’un procés intern en circuïts externs. Algunes regions del cervell adquireixen genèticament una dependència neurofisiològica del sistema simbòlic de substitució que es transmet per mecanismes culturals i socials. Per tant, una porció de l’entorn funciona com una extensió dels circuïts neuronals a la manera d’un suplement en forma d’exocervell.

Francesc-Xavier Marín