Roberto Esposito

Roberto Esposito. El dispositivo de la persona. Amorrortu. Buenos Aires-Madrid. 2011. 91 pp.

La categoria de persona ja no serveix actualment per fer front als reptes plantejats pel hiatus entre la vida i el dret. El drama dels totalitarismes del segle XX amb la seva tesi de la despersonalització ha deixat una profunda petjada que la proclamació dels drets humans no ha estat capaç d’eliminar: massa morts de fam, excessives guerres i molt menyspreu per l’alteritat donen bona prova de l’impasse del dret a una vida digna. Vivim envoltats de quasi-persones (nens), de semi-persones (ancians), de no-persones (malalts vegetatius) i d’anti-personas (bojos). D’una forma excessivament repetitiva (l’obra consta de dos articles quasi idèntics) Esposito ens alerta sobre la constitutiva ambigüitat del dispositiu de persona massa connotat pels llenguatges teatrals, les prestacions jurídiques i els dogmes teològics. La deconstrucció del paradigma de la persona busca ara continuïtat en la proposta d’una filosofia d’allò impersonal que reuneixi en una unitat el cos i l’esperit, evitant així que la categoria de qui frueix de drets es defineixi per contrast amb els qui ja no són considerats subjectes de dret.

Francesc-Xavier Marín