Raquel Bouso

Raquel Bouso. Zen. Fragmenta. Barcelona. 2012. 154 pp.

No resulta fàcil fer una presentació rigorosa d’aquest fenomen complex que és el zen ja que, precisament, una de les seves característiques fonamentals consisteix en negar-se a ésser classificat. L’autora aconsegueix recórrer la formació d’aquesta tradició espiritual fins les seves manifestacions plurals (la cerimònia del te, la decoració floral, la cal·ligrafia i la poesia, el teatre i les arts marcials) però, sobretot, resulta il·luminadora la seva anàlisi sobre l’alliberament a través del silenci i de la vacuïtat. Lluny de les especulacions intel·lectuals i de la transmissió de continguts, el zen aspira a la contemplació de la dimensió fàctica dels fets de la vida quotidiana. El savi viu a partir del principi de despreniment convidant els altres a experimentar per ells mateixos la dimensió de profunditat de l’existència. Opció pels gestos en detriment del discurs, preferència per la pregunta abans que per la resposta. Despertar per poder viure amb naturalitat i en plenitud.

Francesc-Xavier Marín