Rafael Argullol

Rafael Argullol. El Héroe y el Único. El espíritu trágico del Romanticismo. Taurus. Madrid. 1999. 333 pp.

Tot art veritablement tràgic implica una consideració heroica de l’ésser humà. És a dir, la comprensió de les limitacions que comporta la naturalesa humana deriva en resignació o nihilisme si no està acompanyada per la voluntat heroica que impulsa a aspirar a allò il·limitat. Aquesta dialèctica entre desig i realitat, limitació i plenitud és el fet configurador del Romanticisme. Anant més enllà del Romanticisme com a moviment cultural aquí interessa allò romàntic com a actitud i cosmovisió tràgica de la vida. Al llarg de l’anàlisi de l’obra de Hölderlin, Keats i Leopardi comprovem com la contradicció tràgica és l’enfrontament de l’Heroi (aquell qui accepta aquesta ambigüitat que el constitueix) contra l’Únic (la capacitat del subjecte per desvestir el seu jo de tots els intermediaris consoladors que restringeixen l’oberta confrontació amb el seu destí). Un destí  particular concretat en l’amenaça sempre present del no-res. D’aquí que, en la segona part de l’obra, Argullol ofereixi un insuperable estudi sobre els herois romàntics com a expressió de l’heroica autoafirmació de la identitat individual (el superhome, l’enamorat, el sonàmbul, el geni demoníac, el nòmada,el suïcida).

Francesc-Xavier Marín