Piero Gheddo

Piero Gheddo. El desafío del Islam a Occidente. Madrid. San Pablo. 2015. 205 pp.

El llibre de Piero Gheddo s’ubica en el context de l’orientalisme i, per tant, pateix totes les seves ambiguitats. Així, l’autor no parla de l’Islam a partir del propi Islam sinó prenent com a referència el cristianisme, mostra el seu desconeixement de la teologia i la filosofia islàmiques o cae en flagrants errors. L’autor no cita cap intel·lectual islàmic sinó que s’inspira en les idees de Samuel Huntington, Oriana Fallaci, Magdi Allam o el cardenal Giacomo Biffi. Fidel a la mentalitat orientalista que traça una neta divisió entre nosaltres/ells, Gheddo distingeix entre un Occident respectuós amb els drets humans i un Orient bàrbar. D’aquesta manera, l’autor intenta compaginar les bones intencions (l’Islam és un dels més grans moviments espirituals de la història, l’Islam forma part del pla de Déu i hem de considerar-lo com una possibilitat de creixement humà) amb els reduccionismes més contundents: l’Alcorà conté pàgines banals sense inspiració, l’Islam no actua sobre la intel·ligència sinó que acentua el sistema nerviós, l’Islam és un sistema jurídic i ritualista mancat de dimensión espiritual... Malgrat tot, el propi autor és conscient de la seva mirada esbiaixada i confessa no haver il·lustrat prou els aspectes positius de l’Islam i haver-ne donat una imatge massa negativa.

Francesc-Xavier Marín