Peter Sloterdijk

Peter Sloterdijk. Derrida, un egipcio. El problema de la pirámide judía. Amorrortu. Buenos Aires. 2007. 93 pp.

Pocs mesos abans de morir Jacques Derrida va assegurar que estava convençut que cauria en l’oblit el dia següent a la seva mort, però que part de la seva obra quedaria en la memòria cultural. Sloterdijk pretén contribuir a preservar aquest record a través de l’anàlisi de 40 anys de trajectòria en què Derrida va saber compaginar una profunda visibilitat intel·lectual amb l’afany permanent de no ser idolatrat. Enfront de postures hagiogràfiques (com la de Habermas, que defineix Derrida com un místic jueu), Sloterdijk, fidel al seu temperament iconoclasta, busca distanciar-se críticament de l’autor a través del contrast amb set pensadors: Niklas Luhman, Sigmund Freud, Thomas Mann, Franz Borkenau, Régis Debray, Georg Wilhelm Friedrich Hegel i Boris Groys. El resultat és un esforç de descontextualització i recontextualització de l’obra de Derrida que assegura la fidelitat i la gratitud a la seva persona.

Francesc-Xavier Marín