Pere Saborit

Pere Saborit. Vidas adosadas. El miedo a los semejantes en la sociedad contemporánea. Anagrama. Barcelona. 2006. 174 pp.

Llegint el llibre descobrim la hipotètica relació entre la classe mitjana, l’assetjament sexual, l’adopció internacional, la cervesa sense alcohol i els espectadors d’un partit de futbol... De manera suggerent (i provocadora) Saborit vol mostrar que el problema no és la creixent incomunicació sinó, ben al contrari, la impossibilitat de la comunicació. El recurs a estar sol o en silenci no serien, des d’aquest punt de vista, més que estratègies defensives per mantenir la il·lusió de posseir una identitat ferma en un món en què els grans relats semblen fer fallida. Nova relectura del clàssic binomi Jo-Altres; nova mirada sobre una Identitat i una Alteritat de perfils cada cop més borrosos fins l’extrem de convertir els altres en un mirall on reflectir-nos. Com sentir-se diferent si s’esborren les fronteres i desapareixen els criteris? Com no experimentar pànic quan descobrim que som juxtaposició d’identitats? Com no defensar-se desesperadament reunint-nos (que no unint-nos) quan no queda més alternativa que entendre la vida social com a agrupació (que no participació)? Com evitar assimilar la relació amb els altres amb l’alienació? Com no considerar sinònims interacció i conflicte? 

Tanmateix, per molt que hom s’hi entossudeixi, no podem evitar coexistir. Potser això explicaria per què més d’un ja no busca el reconeixement sinó passar desapercebut. Ja no es tracta de la reivindicació de la pròpia visibilitat que exigeix ésser respectada sinó d’esdevenir màximament invisibles. La crisi d’identitat fa que visquem mirant de reüll per detectar si ens observen. L’alternativa és clara quan hom es nega a reconèixer la diferència consubstancial dels altres:només ens queda reduir-nos a la categoria informe de massa o multitud o bé ens llencem a la nostàlgia de la pèrdua irreparable dels criteris com el darrer home (F.Nietzsche), el cínic contemporani (P.Sloterdijk) o el burgès bohemi (D.Brooks).

Francesc-Xavier Marín