Paul Ricoeur

Paul Ricoeur. Finitud y Culpabilidad. Trotta. Madrid. 2004. 494 pp.

Quan Ricoeur va publicar el 1950 el seu estudi “Allò voluntari i allò involuntari” ja va deixar constància de la connexió entre l’anàlisi del consentiment humà a través de la llibertat i l’experiència del mal. D’aquí que el 1960 publiqués un segon volum sobre la filosofia de la voluntat amb el títol “Finitud i Culpabilitat”. L’eix conductor de les seves reflexions és que el mal desencadena un desafiament que convida a pensar d’una altra manera. Efectivament, si algun efecte immediat té l’experiència del mal és afectar directament l’exigència de coherència lògica de la realitat: ja des d’Epicur resulta complicat mantenir alhora l’afirmació de l’omnipotència i la bondat de Déu amb la constatació de l’existència del mal. Per això Ricoeur suggereix analitzar la vivència del mal com a fenomen i el discurs elaborat per donar raó d’aquesta experiència: el mal es manifesta a través de la finitud que troba algunes de les seves plasmacions en el patiment i la mort, la lamentació i la queixa pel mal comès o pel mal patit. Això permet distingir entre la reflexió sobre el mal realitzada pels mites, la gnosi, la teodicea o les religions al voltant de la finitud i la fragilitat humanes, així com entre els diversos símbols emprats per referir-se al mal: la taca, el pecat, la culpa.

Francesc-Xavier Marín