Paul Ricoeur

Paul Ricoeur. Amor y justícia. Trotta. Madrid. 2011. 112 pp.

Pocs autors com Ricoeur (1913-2005) han sabut explicitar amb tanta claredat la situació de l’ésser humà caracteritzat per ser finit i alhora projecte.  El llibre que aquí presentem recull sis articles escrits entre 1975-1991 on es proposa una fonamentació antropològica de l’ética a partir de l’anàlisi de la tensió entre les idees de bé i de justícia. Com és prou sabut Ricoeur acaba resumint la seva proposta en una sentència que afirma que la finalitat de l’ètica és el desig d’una vida realitzada, amb i per als altres, en institucions justes. El que ja no és tan conegut és que Ricoeur arriba a aquesta síntesi a partir de la seva profunda convicció religiosa que, partint de la Regla d’Or (“Fes als altres allò que voldries que els altres et fessin a tu”), mostra la dialèctica de les relacions personals enteses des de la justícia (dóna’m i jo també et donaré) o bé des d’una lògica de l’amor que no s’exigeix sinó que es suplica: fer el bé sense esperar res a canvi. És l’ètica entesa com a gratuïtat, generositat, perdó i donació.

Francesc-Xavier Marín