Paolo Flores d'Arcais

Paolo Flores d’Arcais. Jesús. La invención del Dios cristiano. Trotta. Madrid. 2012. 92 pp.

Dura crítica del filòsof italià a l’estudi de Benet XVI sobre Jesús de Nazaret, en alguns moments fregant l’estil pamfletari, una mica repetitiu en alguns capítols, però certament interessant per observar com intenta demostrar que els textos del Nou Testament desmenteixen rotundament les afirmacions del Papa. Al capdavall, apunta Flores d’Arcais, el Jesús presentat en l’Alcorà s’apropa molt més al veritable Jesús històric que el dibuixat pel que ell anomena “acrobàcies teològiques” i “aquelarre d’autèntiques falsedats increïblement decebedores” de Benet XVI: Jesús no va ser mai cristià, no va fundar una església ni es va proclamar Messies sinó que va ser un profeta jueu apocalíptic itinerant al què els seus deixebles van  divinitzar posteriorment amb l’ajuda del poder imperial romà. Malgrat que la lògica d’aquests arguments ja és coneguda des de fa temps, sempre resulta il·lustratiu recuperar el debat entre la imatge de Jesús i el Crist dogmàtic de la fe amb pretensions d’historicitat.

Francesc-Xavier Marín