Natarajan

A.R.Natarajan. Lo eterno en el tiempo: Sri Ramana Maharshi. José J. de Olañeta Editor. Barcelona. 2009. 195 pp.

Venkataraman és pràcticament un desconegut a Occident. Tanmateix, descobrirem la seva impressionant figura si tenim en compte que Vasisha Ganapati Muni (un dels gurus més venerats de l’Índia) va proclamar que el seu company d’aventura espiritual havia de ser conegut com Bhagavan Sri Ramana Maharshi, és a dir, el mestre universal dotat de totes les qualitats divines. En efecte, el mínim que pot dir-se de Ramana (1879-1950) és que reflecteix a la perfecció la imatge habitual de la persona completament dedicada a la meditació: va tenir la seva il·luminació als 16 anys i, sense dubtar-ho ni un segon, es va consagrar a l’ascetisme més extrem, per bé que segurament l’aspecte que el va fer més popular en vida va ser el fet de convertir-se en el primer asceta que va tenir com a mestre una muntanya: 54 anys ininterromputs va passar a la muntanya Arunachala, on era habitual veure’l circumval·lar els seus 13 km de perímetre mentre meditava. Es disposaven fins ara de cinc biografies sobre Ramana, però aquesta de A.R.Natarajan està destinada a ser l’obra de referència durant molt de temps; no només perquè conté una molt interessant col·lecció de fotografies sinó, principalment, perquè inclou una selecció extensa de records autobiogràfics. Ramana va proclamar que cadascú havia d’indagar en la seva veritable naturalesa i descobrir que la felicitat és inherent a la vida humana: “Qui sóc jo? Allò inexpressable. No sóc enlloc, sóc etern, existeixo arreu i sempre”.

Francesc-Xavier Marín