Mircea Eliade

Mircea Eliade. El mite de l’etern retorn. Arquetips i repetició. Fragmenta. Barcelona. 2014. 202 pp.

Eliade (1907-1986) sempre va defensar la distinció entre les societats tradicionals i les modernes, essent el tret bàsic de les primeres entendre que la cosmogonia és una ontofania. Això comporta que les societats tradicionals experimenen el “terror de la història” i cerquen en els arquetipus el fonament per a una vida que no sigui excesivament sacsejada pel pas del temps. Aquí es troba la base de la influent teoria d’Eliade sobre el mites i els símbols religiosos: els esdeveniments històrics no tenen cap valor si no se’ls remet a un arquetipus originari que restitueix l’ordre dels inicis. El temps necessita ser retaurat a través del ritus, la repetició dels quals assegura el contacte amb els actes primordials que van fixar la lògica del món.

Francesc-Xavier Marín