Miguel Herrero de Jáuregui

Miguel Herrero de Jáuregui. Tradición órfica y cristianismo antiguo. Trotta. Madrid. 2007. 413 pp.

Creix l’interès pels estudis comparatius entre el cristianisme primitiu i un orfisme que, a diferencia de la religiositat grega antiga (la d’Homer, Èsquil o Píndar) s’interessa per la supervivència de l’ànima després de la mort i la seva recompensa o càstig en el més enllà, la taca original de la què l’adepte ha de ser purificat, la desvalorització de la vida terrenal en relació amb la celestial, la relació íntima amb la divinitat… En definitiva, una religió de cultes mistèrics que aspira a la salvació mitjançant la unió amb la divinitat i la puresa ritual. El cristianisme, que intentava salvaguardar els seus orígens jueus però alhora obrir-se al món grec, havia de confrontar-se tard o d’hora amb l’orfisme.  La mútua influència (i alhora la controvèrsia constant) entre els dos sistemes acabarà essent decisiva per l’esdevenir de la cultura occidental.

Francesc-Xavier Marín