Michel Henry

Michel Henry.  Yo soy la verdad. Sígueme. Salamanca. 2001. 318 pág.

D’alguna manera pot afirmar-se que totes les cultures han considerat imprescindible disposar dels mitjans que faciliten la correcta inserció de l’ésser humà en la realitat, que l’ajuden a instal·lar-se en el món de manera que cada persona trobi la seva vocació. Però, per altra banda, cal fer front a la tensió entre el desig de trobar un sentit i les frustracions a las què contínuament ens sotmet la realitat. La contingència, la finitud o la consciència de la fragilitat poden provocar angoixa, però també ser poderosos aliats de l’experiència espiritual. La possibilitat sempre oberta de la insatisfacció o l’amenaça sempre permanent de la possibilitat de perdre-ho tot poden obrir al desig de ser més del que ja s’és, a esperar contra tota esperança, a confiar en un optimisme final que doni sentit a tant de patiment. En aquesta obra el filòsof Michel Henry ens ofereix una reflexió sobre el cristianisme en la què el nucli de la qüestió no és si el cristianisme és vertader o fals sinó què entén el cristianisme per veritat. El contrast entre el contingut del concepte “veritat”  en les ciències exactes i socials, en la filosofia i en la història, ens mostren la polisèmia d’aquest concepte i ens faciliten l’accés al sentit particular que li confereix el cristianisme quan l’identifica amb la persona de Jesús.

Francesc-Xavier Marín