Michel Henry

Michel Henry. Filosofía y fenomenología del cuerpo. Sígueme. Salamanca. 2007. 302 pp.

Henry (1922-2002) va ser un dels filòsofs catòlics més importants del segle XX i un dels introductors de la metodologia fenomenològica a França. La reflexió sobre la corporeïtat travessa completament el seu pensament, destacant “Filosofia i fenomenologia del cos”  (1949) i “Teoria del cos subjectiu” (1965). En l’obra que aquí presentem, Henry, seguint l’ontologia de Maine de Biran (aquest és el subtítol de l’obra), aborda el problema de la unió de l’ànima i el cos intentant superar la insuficient proposta dualista cartesiana a través del replantejament de l’horitzó ontològic de la subjectivitat. La hipòtesi és simple: partint de la distinció entre cos subjectiu, orgànic i transcendent constatem que la qüestió no consisteix en poder afirmar “jo tinc un cos” sinó en descobrir que “jo sóc un cos”. Donat que l’objectiu de la fenomenologia no és l’estudi de l’ésser de les coses segons el seu aparèixer sinó la constatació de la manera com se’ns dóna el fenomen, tot hauria de resoldre’s remuntant-se a l’experiència interna trascendental tal com és donada en l’interior de l’esfera d’immanència absoluta on ésser i aparèixer es confonen i el jo és irreductible al món: l’existència no necessita pas previ per revelar-se perquè una cosa és la donació del món i una altra molt distinta l’autodonació de la vida.

Francesc-Xavier Marín