Michel Henry

Michel Henry. Fenomenología material. Encuentro. Madrid. 2009. 233 pp.

La història de la cultura est marcada pels punts d’inflexió que han representat alguns personatges que, sota l’aparença d’una crítica implacable al saber instituït, no han fet més que obrir radicalment la possibilitat d’un pensar lliure. Ja es tracti de Sòcrates, de Buda, de Descartes, de Rozensweig o de Husserl, ens trobem sempre amb autors que no s’han volgut limitar a la simple preservació i transmissió de la tradició sinó que han pretès elaborar un nou pensament. Sota el guiatge de Husserl (per bé que sempre per lliure i al marge de les modes filosòfiques) Henry (1922-2002) aspira a entrar en contacte amb el Començament o l’Origen Decisiu de l’experiència cognoscent: no existeix una història del destí ni una essencial repetició sinó l’imperatiu sempre vigent de compaginar la forma que té la realitat de mostrar-se i la intencionalitat de la consciència que ha d’adaptar-se a la revelació dels objectes.

Francesc-Xavier Marín