Max Horkheimer

Max Horkheimer. Teoría tradicional, teoría crítica. Paidós. Barcelona. 2000. 128 pp.

En aquest assaig tracta Horkheimer de fonamentar una manera d’entendre la recerca científica que renuncia als tòpics de la teoria tradicional de tipus positivista i que reconeix expressament l’interès pràctic que la determina, la seva condició de teoria políticament compromesa en la instauració d’una societat racional i justa. Aquest volum mostra el contrast entre dos períodes molt diferents de l’itinerari de l’Escola de Frankfurt, i permet al lector valorar si la teoria crítica ha d’exercir-se com a crítica filosòfica de la cultura o si pel contrari (com creu Habermas) ha de recuperar els trets que va definir Horkheimer en el seu assaig de 1937.

Francesc-Xavier Marín