Maurice Merleau-Ponty. La prosa del mundo

Maurice Merleau-Ponty. La prosa del mundo. Trotta. Madrid. 2015.

No necessàriament les obres acabades de publicar proporcionen els millors punts de vista sobre la realitat actual. Haurien d’interessar-nos també les reedicions de clàssics contemporanis que no només han resistit el pas del temps, sinó que amb el decurs dels anys han recobrat vigència perquè el seu missatge adquireix una nova dimensió. Creiem que és el cas de La prosa del mundo, l’obra pòstuma d’un Merleau-Ponty mort prematurament d’infart als 53 aanys. En efecte, anant més enllà de la noció de consciència intencional de la realitat tal com la va presentar Husserl, Merleau-Ponty proposa posar l’accent en la consciència dels altres. Ja no es tracta d’entendre que la consciència ho és sempre de quelcom, sinó de desplaçar l’accent cap a un punt de vista humanista i adonar-se que, en realitat, la consciència en el seu sentit més ple ho és d’algú. Es dóna aquí un gir que considera que la dimensió intersubjetiva és determinant en la nostra obertura al món: ja no parlem simplement d’una fenomenologia del cos que a través de la percepció ens obre a la realitat, sinó de l’imperatiu ètic d’acceptar els altres com a subjectes dignes de reconeixement. Sense solució de continuitat hem passat de constatar que la finalitat de la consciència és conèixer la realitat a afirmar que l’objectiu més determinant és el reconeixement de l’alteritat. Paga la pena llegir La prosa del mundo perquè les circumstàncies actuals han convertit literalment en vitals la problemàtica antropològica de la comunicació, el debat sobre la nostra capacitat expressiva, el vincle entre el llenguatge i la veritat, o la dimensió irrenunciable del diàleg. Tota reflexió sobre els abusos del llenguatge és poca en temps de sobreabundància de xerrameca, de mentides, enganys i estratègies i, sobretot, d’oblit dels altres.

Francesc-Xavier Marín