Maurice Blanchot

Maurice Blanchot. La escritura del desastre. Trotta. Madrid. 2015. 128 pp.

Maurice Blanchot (1907-2003) reflecteix a la perfecció un model d’intel·lectual: els seus orígens en una família acomodada i ultraconservadora el portaran a col·laborar en les principals publicacions d’extrema dreta dels anys 30 defensant postures antisemites fins que, el 1940, l’experiència del Mal el durà a una radical conversió. A partir d’aquest moment la novel·la i la crítica literària substituiràn el relat polític a la recerca d’una redempció. La seva desaparició de l’escena pública francesa fins a la seva mort serà la paràbola del paper de l’intel·lectual al llarg de la catàstrofe nazi: el relat és impotent davant de la maldat que anihila l’ésser humà, i tota literatura que es limiti a descriure el mal no és més que ideologia. Tota literatura és escriptura del desastre històric i de la incapacitat del llenguatge per transmetre l’horror exercit sobre l’ésser humà. L’èxode existeix perquè aprenguem a parlar de l’alliberament; l’alteritat existeix per visibilitzar la diferència.

Francesc-Xavier Marín