Massimo Borghesi

Massimo Borghesi. Secularización y nihilismo. Cristianismo y cultura contemporánea. Encuentro. Madrid. 2007. 247 pp.

Cada vegada més autors posen en qüestió les tesis clàssiques de la secularització segons les quals la religió tenia els dies comptats, tant des del punt de vista institucional com de l’experiència íntima i personal. Ara es reconeix a la religió una dimensió no només identitària sinó pública que assegura el seu futur en una època postmoderna. Ni la privatització de la fe a la manera de les tesis nihilistes de Schopenhauer ni la seva secularització en forma de teories emancipadores immanents a la manera de Marx. Segons la tesi de l’autor, per analitzar el paper actual de la religió hauria de recuperar-se la metodologia consistent en distingir per unir: es tracta d’acceptar la secularització però no el nihilisme que algunes de les seves versions semblen comportar. Habermas està molt present en aquest assaig que presenta les claus per evitar la mitificació de la raó i entendre que la societat postsecular realitza respecte de la religió una funció anàloga a la que aquesta va dur a terme en el seu moment enfront del mite. No es tracta, doncs, ni d’assimilar el cristianisme a la cultura contemporània ni de girar-se d’esquena en una confrontació permanent, sinó d’un diàleg lúcid que permeti seguir avançant en el descobriment del sentit de la mà de figures com Blondel, del Noce, Guardini, Teilhard de Chardin o Giussani.

Francesc-Xavier Marín