Martin Heidegger

Martin Heidegger. Pensamientos poéticos. Herder. Barcelona. 2010. 470 pp.

Si alguna qualitat defineix Heidegger és la complexitat, tant de la seva vida com del seu pensament, ubicats en un context històric clau per la comprensió de la Modernitat.  Complexitat la de la Heidegger que dimana, entre altres factores, del  seu afany arqueològic, és a dir, pel seu intent (quasi desesperat) per recuperar la idea fundacional de la filosofia com a retorn a l’origen de la saviesa. I un dels elements que caracteritza millor aquest afany originari passa inevitablement pel llenguatge. Heidegger, en aquest aspecte, és fill del seu temps. Però, potser, la seva singularitat consisteixi en compaginar la reflexió filosòfica (sovint extraordinàriament conceptual i abstracta) amb el que ell va anomenar “pensament poètic”. Es tracta d’una forma de pensar que, simulant els enunciats en forma de sentències dels primers filòsofs, vol en realitat remuntar-nos a l’albada del pensar grec. Pensament poètic és evocar allò que només es pot invocar, és aspirar a un pensament inaugural, en trànsit permanent sense constituir mai una obra però orientat pel sentit.  Senyal que no té a veure amb una meta sinó amb un àmbit que delimita el lloc des del qual pensar de nou, fragmentàriament, desplaçant l’accent de les respostes a les preguntes. 

Francesc-Xavier Marín