Mario Perniola

Mario Perniola. Milagros y traumas de la comunicación. Amorrortu. Madrid. 2010. 191 pp.

L’estricta racionalització de la vida individual i col·lectiva característica d’Occident aspirava a descobrir la lògica que, en forma de lleis socials, permetés no només explicar sinó sobretot anticipar la conducta humana. Però la segona meitat del segle XX va ser testimoni de l’esfondrament de la fe en el progrés de la història a mesura que es va anar imposant la convicció de la irracionalitat d’allò inesperat. Esdeveniments que no són viscuts com a conseqüència de fets anteriors sinó com a traumes o miracles que obliguen a replantejar el sentit de la realitat. En aquesta obra Perniola analitza quatre d’aquests esdeveniments imprevisibles: el maig francès de 1968 (l’edat de la comunicació), la revolució iraniana de febrer de 1979 (l’edat de la desregulació), la caiguda del Mur de Berlín de novembre de 1989 (l’edat de la provocació) i l’atemptat contra les Torres Bessones de Nova York el setembre de 2001 (l’edat de la valoració). Fets enigmàtics i mediàtics, alhora excepcionals i pertorbadors, reflex d’un món en descomposició que ha de redefinir-se per generar una nova memòria cultural compartida.

Francesc-Xavier Marín