Marie Balmary

Marie Balmary. Freud hasta Dios. Fragmenta. Barcelona. 2011. 83 pp.

Si en els seus orígens la psicoanàlisi va ser considerada per alguns com un exercici il·legal de la medicina, ara Balmary ens proposa el mètode de Freud com un exercici il·legal de la teologia. En efecte, l’autora presenta la psicoanàlisi com una experiència espiritual en la qual, a través de la intercessió de l’alteritat, el subjecte duu a terme una conversió en vistes a accedir a la veritat. La invenció de Freud va així de la mà de l’espiritualitat en el seu afany per guarir i alliberar de la culpabilitat paralitzant resultat de l’absència de la Llei o de l’excés de Llei. Cal desprendre’s de la veu fanàtica que ens obliga a fer el mal i de la veu interna demoníaca que sàdicament ens acusa, és a dir, de l’Allò que ens arrossega vers un desig impossible de satisfer i d’un Superjò que ens persegueix incansable. En els dos casos es tracta de deixar que la Paraula (la de Déu o la del psicoanalista) mobilitzi les energies internes més profundes i necessàries per dur una vida amb sentit.

Francesc-Xavier Marín