Ludwig Wittgenstein

Ludwig Wittgenstein. Movimientos del pensar. Diarios (1930-1932, 1936-1937). Pre-Textos. Valencia. 2000. 221 pp.

Probablement al costat de Kafka el cas de Wittgenstein sigui el millor exemple d’allò que Kundera va anomenar els testaments traïts. Es tracta, en efecte, de pensadors que van vetllar per preservar una mica de privacitat però que van veure frustrat el seu intent per obra dels seus successors. El cas de Wittgenstein és flagrant: d’uns anys ençà un continu degoteig de textos que no estaven destinats a ser publicats van veient la llum. És un cas evident de col·lisió entre els desigs personals de no fer públics certs aspectes de la vida i l’interès que pugui tenir per als investigadors el coneixement d’alguns d’aquests aspectes. Sigui com sigui, aquests fragments del diari de Wittgenstein (trobats el 1993) tenen un doble interès. Per una banda permeten fer-se càrrec de la peculiar escriptura del filòsof austríac, que codifica gran part del text invertint l’ordre alfabètic de les lletres i recorre a diferents tipus de subratllats per destacar algunes idees. Per altra banda, el diari afecta els anys decisius de la presència del nazisme en Europa. Juntament amb les relativament poques referències a la qüestió jueva, hi trobarem interessants opinions de Wittgenstein sobre la religió, la música, l’ètica, la filosofia, el cinema, la mort, el treball i l’amistat.

Francesc-Xavier Marín