Lluís Duch

Lluís Duch. L’exili de Déu. Fragmenta. Barcelona, 2017. 96 pp.

Segons el paradigma de la secularització la religió hauria deixat de ser un dels eixos vertebradors bàsics de la vida pública per, cada vegada més, quedar reclosa en l’esfera íntima i privada. Enfront de la dimensió social i institucional de les esglésies enteses com a administració d’uns rituals s’implementa ràpidament l’espiritualitat individual centrada en la seva dimensió terapèutica. Però a Lluís Duch l’interessa molt més constatar que aquesta deriva és la consequència d’una profunda crisi de la imatge de Déu. La crisi cultural que s’allarga des del segle passat ens ha deixat religiosament desemparaulats i hem oblidat allò imprescriptible de la imatge de Déu: allò nuclear no és la moral o la litúrgia sinó l’ètica. Serem autènticament religiosos quan siguem capaços de tenir cura dels altres perquè hem descobert que Déu es fa imatge a través d’ells.

Francesc-Xavier Marín