Lluís Duch

Lluís Duch. Religión y política. Fragmenta. Barcelona. 2014. 550 pp.

El perspectivisme antropològic que Duch ha adoptat des de fa moltes dècades li permet anar a fons en les qüestions que planteja, anant sempre (per bé que no defugint) més enllà de la conjuntura de cada situació històrica. No és aquesta la primera vegada que Duch afronta (quasi fenomenològicament) la coimplicació de la religió amb les altres instàncies culturals a partir de les coordenades de la tensió entre allò sagrat i allò profà, negant que es tracti de dues realitats diferenciades i proposant que són dos universals antropològics. D’aquesta manera, es ressegueixen algunes de les qüestions del món contemporani que resulten determinants per als qui no aspiren simplement a debatre sobre com gestionar la religió en societats laiques: allò religiós-polític no pot ésser substituït ingènuament per allò místic-gnòstic. Enfront de l’auge (perillós) de les teologies polítiques l’assaig de Duch resulta enormement clarificador: no existeix política sense pressupòsits teològics ni religió sense implicacions polítiques.

Francesc-Xavier Marín