Lluís Duch

Lluís Duch. Religió i comunicació. Fragmenta. Barcelona. 2010. 456 pp.

No hi ha cultura sense transmissió ni ésser humà sense comunicació. I, precisament per això, la fractura entre societat i religió que es va viure amb duresa en la Modernitat i que continua afectant-nos en la Postmodernitat ha de ser interpretada com un col·lapse de les tradicions. En efecte, no hi ha supervivència ni donació de sentit si les institucions encarregades d’assegurar el llegat fan fallida, si perden la confiança o no obtenen el reconeixement social: la família, la política, la religió, els mitjans de comunicació ja no asseguren la comunió necessària per a què es pugui parlar de comunitat humana.  Quan les estructures d’acollida fracassen en la seva tasca d’oferir unes pautes per fer front a la contingència la vida en comú esdevé literalment impossible perquè es perd la capacitat d’emparaular la realitat. En aquesta brillant i suggerent obra Duch presenta, a més d’un aprofundiment en l’esquema que fa anys que li serveix de guia d’anàlisi, una innovadora aproximació a l’imprescindible dimensió testimonial que hauria de configurar la vida de cada creient .

Francesc-Xavier Marín