Keiji Nishitani

Keiji Nishitani. La religión y la nada. Siruela. Madrid. 1999. 379 pp.

Després del secular aïllament de la cultura japonesa durant l’època Tokugawa (1615-1867) la restauració Meijí va suposar una tímida obertura a Occident que, amb el pas dels anys, ha resultat enriquidora per a ambdues parts. El màxim exponent d’aquest nou interès per Europa és l’Escola de Kyoto fundada per Kitaro Nishida. Il·lustres noms han dut a terme la seva reflexió filosòfica sota els auspicis d’aquesta Escola, començant per Keiji Nishitani (1900-1990) i passant per Hajime Tanabe, Yamanouchi Tokuryu, Satomi Takahashi, Yoshinori Takenchi, Shizuteru Ueda i Masao Abe. L’objectiu de l’Escola de Kyoto no era convertir-se en un moviment restauracionista que propugnés el retorn a les pròpies tradicions locals japoneses sinó assimilar els continguts específics de la tradició filosòfica occidental (sobretot a través de  Husserl i Heidegger) i rellegir-los a la llum de la tradició zen. No es tractava tant de proposar el budisme com a alternativa a un Occident decadent sinó de potenciar les forces intel·lectuals de la pròpia tradició per fer front als reptes del temps modern. A partir de aquí proposa Nishitani una alternativa: cal passar pel nihilisme per comprendre allò que en ell hi ha de potencialment creatiu. A la llum de la nova situació cultural pròpia de la fi de la metafísica, Europa estaria en condicions de comprendre la importància de la religió perquè la religió només pot tenir sentit un cop hem constatat la possibilitat del no-ésser. La reflexió sobre la vacuïtat pot ser una nova via de reflexió perquè, quan la pròpia existència esdevé pregunta, la resposta només pot venir del mateix acte d’existir.

Francesc-Xavier Marín