José M.Castillo

José M. Castillo. La Humanidad de Dios. Trotta. Madrid. 2012. 118 pp.

El fet religiós és sempre històric, és a dir, cultural. Déu no és un objecte del nostre món sinó absolutament transcendent, de manera que ens resulta completament inaccessible des d’una immanència que mai no podem abandonar. Ens movem, doncs, sempre en el terreny del Misteri del qual només ens en podem fer representacions que no hem de confondre amb la realitat. Àmbit de les mediacions simbòliques que no tenen a veure amb la fe com a saber sinó més aviat com a convicció de la realitat d’un Déu que, en Jesús, s’ha buidat de sí mateix, s’ha humanitzat i s’identifica amb cada ésser humà. Conèixer Jesús no significa que Jesús es divinitzi sinó que Déu s’humanitza. Castillo aprofundeix en les tesis que ja va presentar en el seu estudi “La humanización de Dios”, insistint aquí en la urgència d’una fe que satisfaci els anhels d’una humanitat sofrent sotmesa en un món profundament deshumanitzat. El Déu humanitzat en Jesús no pretenia altra cosa que, a través del seu exemple de bona persona, alliberar-nos de la càrrega d’una religiositat legalista centrada en el culte i menyspreadora de la verificació ètica.

Francesc-Xavier Marín