José Luís Pardo

José Luís Pardo. El cuerpo sin órganos. Presentación de Gilles Deleuze. Pre-Textos. Valencia. 2011. 305 pp.

Ja en el seu moment Michel Foucault va cridar l’atenció sobre la impossibilitat de comentar, resumir o descriure el pensament de Gilles Deleuze. Per això, l’autor evita realitzar una lectura interna (és a dir, catalogar els grans motius del pensador francès) així com una lectura externa (és a dir, comparar-lo amb altres autors a la recerca de connexions possibles i influències) i opta per centrar la seva aproximació, no en els elements constitutius de Deleuze, sinó en el seu moviment. Un agosarat exercici que aspira a fer accessible un autor quasi evitant haver de citar-lo. Tan agosarat com pretendre parlar d’un cos sense fer menció dels seus òrgans. Pardo duu a terme aquesta ingent tasca a través de tres moviments (el pas del no-ser a l’ésser, la filosofa com a devenir i la història com a viatge) per facilitar-nos la intuïció d’un món que ha esclatat en trossos i la il·lusió d’intentar recompondre una unitat fatalment perduda. Només queda l’ésser humà en el decurs de teixir una teranyina que reuneixi tots els fragments per donar-los un sentit a través de la narració.

Francesc-Xavier Marín