John Stuart Mill

John Stuart Mill. Tres ensayos sobre la religión. Tecnos. Madrid. 2012. 235 pp.

El fundador del liberalisme modern no es trobava còmode ni davant les tesis optimistes de Rousseau (l’ésser humà és bo per naturalesa però corromput per la societat) ni davant la perspectiva pessimista de Hobbes (l’ésser humà és un llop per als altres). A Mill li interessa la possibilitat de reconstruir les estructures socials prenent com a eix vertebrador la llibertat individual i això, necessàriament, el porta a una crítica contundent a la pretensió de totes aquelles institucions que pretenen dirigir la consciència i la vida de la gent. Per això era previsible que, tard o d’hora, Mill fes front al paper social de la religió. Hereu de l’utilitarisme de Bentham, Mill no se sent afectat per la dimensió sobrenatural de la fe sinó que, partint dels postulats de la filosofia natural, es pregunta si les religions han contribuït a augmentar el grau de felicitat humana aportant esperança, compassió i vincles socials.

Francesc-Xavier Marín