John Oxenford

John Oxenford. Schopenhauer, o de la iconoclasia en la filosofía alemana. Encuentro. Madrid. 2009. 58 pp.

En l’exemplar de primavera de 1853 la prestigiosa Westminster and Foreing Quarterly Review publicà aquest article que presenta una panoràmica de la filosofia alemanya d’aquell moment.  John Oxenford, prestigiós crític teatral vinculat al grup romàntic de Carlyle, es va encarregar d’aquesta tasca donat el seu coneixement del pensament germànic. Com el títol indica, Oxenford se centra en la figura imponent de Schopenhauer com a paradigma de l’intent de subvertir la filosofia alemanya posterior a Kant, especialment a partir de l’edició d’El món com a voluntat i representació. El cert és que Oxenford no estalvia qualificatius envers Schopenhauer: escriptor genial, excèntric, audaç, terrible i ocurrent, però que ensenya una doctrina desanimadora i repulsiva pròpia d’un pessimista confés. L’alemany sempre va tenir fama d’autor polèmic, més interessat en destruir que en construir, però l’article d’Oxenford anima certament a la seva lectura.

Francesc-Xavier Marín