Joan-Carles Mèlich

Joan-Carles Mèlich. Ética de la compasión. Herder. Barcelona. 2010. 320 pp.

Fa anys que aquest filòsof treballa sobre la condició humana i la seva dimensió educadora i educativa i, per bé que la perspectiva ètica sempre ha estat present en la seva obra, ara ha esdevingut l’eix vertebrador del seu pensament. Es tracta aquí d’un llibre apassionant i difícil de classificar perquè es prenen com a referents autors dispars (filòsofs, teòlegs, novel·listes...) i temàtiques només en aparença distintes (corporalitat, símbol, memòria, llibertat, mort, patiment...). Sense solució de continuïtat es passa de l’anàlisi de la finitud humana (som humans perquè mai no som completament bones persones) a l’ètica que posa en qüestió l’ordre moral: és realment humà qui es nega a reconèixer el patiment de l’altre i a fer alguna cosa per posar-hi remei? Només qui és capaç de testimoniar la seva capacitat de resposta al dolor de l’altre ensenya què és ésser compassiu. I és que no hi ha ètica que mereixi aquest nom sense éssers humans capaços de ser sensibles al patiment aliè.

 Francesc-Xavier Marín