Jesse Bering

Jesse Bering. El instinto de creer. La psicología de la fe, el destino y el significado de la vida. Paidós. Barcelona. 2012. 287 pp.

L’avenç de les neurociències des de 1990 ens ha permès conèixer molt millor el funcionament del cervell, i només era qüestió de temps que es considerés també la connexió entre l’activitat cerebral i la religiositat. La pregunta sempre ha estat la mateixa: hem de concloure del fet que l’experiència espiritual estigui mediada pel cervell que no es tracta més que d’una il·lusió o, pel contrari, la presència d’un circuït neuronal de l’espiritualitat demostraria l’existència de la realitat espiritual? Bering s’instal·la en la primera opció i, convençut com està que la religió té a veure més amb la psicologia que amb la teologia, defensa que l’espiritualitat no és més que una funció adaptativa del cervell. Deutor de les tesis de Sartre, Bering defensa que la teoria de la ment és responsable de la il·lusió de finalitat i destí, de la sensació de trobar significat en els esdeveniments naturals, de la creença en la immortalitat i, en definitiva, de la il·lusió convincent d’un Déu per bé que, en realitat, res de tot plegat no sigui real.

Francesc-Xavier Marín