Jan Patocka

Jan Patocka. Libertad y sacrificio. Sígueme. Salamanca. 2007. 398 pp.

Patocka (1907-1977) és un exemple paradigmàtic d’intel·lectual marcat per un tràgic destí: portaveu del moviment txec de resistència Carta 77, va ser empresonat i va morir com a conseqüència de les tortures a què va ser sotmès. La seva mort quasi-socrática va ser la rúbrica a una vida profundament guiada per la coherència en la defensa de la llibertat. En efecte, Patocka concep la llibertat com el tret més definitori de l’ésser humà: la llibertat concebuda com a capacitat de distanciament respecte de la vida quotidiana per facilitar, així, la possibilitat abismal de la irrupció d’allò absolut. Llibertat, per tant, entesa com a permanent insatisfacció entre allò que s’és i allò al què s’aspira. D’aquesta manera, radicalitzant el pensament platònic i la metodologia fenomenològica, Patocka presenta la presa de consciència d’aquest abisme generat per la sensació de provisionalitat com l’acte veritablement alliberador de l’ésser humà. En la recopilació d’assajos que aquí presentem es reuneixen textos de diversos períodes (des de 1934 fins a 1976) i de diferent gènere (conferències, cursos, textos privats, seminaris semi-clandestins…) amb el nexe comú de la vida en llibertat, buscant el sentit, amb la veritat com a horitzó i amb la disposició al sacrifici.

Francesc-Xavier Marín