Jacques Derrida

Jacques Derrida. Carneros. El diálogo ininterrumpido: entre dos infinitos, el poema. Amorrortu. Buenos Aires. 2009.76 pp.

Derrida va coincidir per primera vegada amb Adorno en un acte acadèmic a París el 1981. Va quedar impactat per la calidesa del filòsof alemany però amb una impressió ambivalent: la comprensió que Adorno es feia de les propostes de la deconstrucció els obligaria a allò que Derrida anomena un “diàleg interior” que troba el seu reflex en aquesta obra. En efecte, Adorno va qualificar la deconstrucció d’inquietant, alhora familiar i desconcertant, i Derrida li replica a partir de la idea segons la qual l’experiència artística excedeix sempre qualsevol horitzó d’interpretació. A través del vers de Celan que fa “El món se n’ha anat, jo he de dur-te”, Derrida proposa una lectura d’ètica postmoderna: cap món no pot garantir-nos un fonament prou sòlid, però la responsabilitat per la humanitat continua essent un imperatiu irrenunciable.

Francesc-Xavier Marín