Hajime Tanabe

Hajime Tanabe. Filosofía como metanoética. Herder. Barcelona. 2014. 418 pp.

L’Escola de Kyoto va revolucionar la cultura japonesa al llarg del segle XX buscant una relectura de la tradició mahayana des de la perspectiva de la filosofia occidental contemporània. Per bé que amb matisos diferents Kitaro Nishida, Keiji Nishitani, Masao Abe, Shizuteru Ueda, Eshin Nishimura i Hajime Tanabe es replantegen una reflexió sobre la religió a partir de conceptes com el no-res o el buit. Tanabe duu a terme aquesta tasca analitzant el budisme de Shinran (segles XII-XII) des d’Eckhart, Kant, Schelling, Hegel, Pascal, Kierkegaard, Nietzsche o Heidegger amb l’objecte de mostrar que la conversió sorgeix quan hom renuncia al propi-poder (jiriki) per sotmetre’s a l’Altre-poder (tariki). En aquest sentit una traducció més literal i menys conceptual del títol original de l’obra de Tanabe resulta il·luminadora: la filosofia com a camí del penediment. La complexitat del text no ha de desanimar el lector ansiós de trobar potents propostes per fer front a la crisi de sentit.

Francesc-Xavier Marín