Gérard Bensussan

Bensussan, G. Franz Rosenzweig: existencia y filosofía. Anthropos. Barcelona. 2009. 126 pp.

Una relativament llarga cadena uneix autors diversos que en els darrers dos segles han intentat mostrar allò que el pensament occidental deu al judaisme. El que avui sembla quedar fora de discussió és que els més contemporanis d’entre ells (Levinas, Derrida, Bloch, Benjamin…) no haurien avançat tant com ho van fer sense haver assimilat la novetat que va suposar la irrupció de Rosenzweig. Menys de mig segle de vida (1886-1929) fins que l’esclerosi lateral amiotròfica acabés amb ell li va bastar per generar el Nou Pensament. Va ser plenament conscient de la transcendència revolucionària de la seva obra i sabia que el seu reconeixement seria pòstum. Això no el va preocupar mai: va deixar escrit que la seva obra magna, L’estel de la redempció, era un regal que deixava en llegat al pensament alemany. Es tracta d’una revolució copernicana perquè aquí  l’eix vertebrador de la reflexió ja no és el debat sobre si existeix quelcom que mereixi anomenar-se filosofia jueva o filosofia del judaisme, sinó una aspiració molt més agosarada: formular en grec aquells principis que Grècia ignora o vol ignorar. Així adquireixen carta de naturalesa les tríades Déu-Món-Home o Creació-Revelació-Redempció. Tríades que, en la intenció de Rosenzweig, giren al voltant de tres verbs: conèixer, experimentar, resar. Es miri com es miri, L’estel de la redempció és una obra excessiva, només a l’abast d’éssers privilegiats que han ensenyat a la humanitat de què podem ser capaços.

Francesc-Xavier Marín