Friedrich Nietzsche

Friedrich Nietzsche. Correspondencia. Vol. VI. Trotta. Madrid. 2012. 467 pp.

Es tracta del darrer volum de l’àrdua tasca que ha suposat recopilar tota la correspondència de Nietzsche. En aquest cas, les cartes corresponen als anys 1887 i 1889 quan al filòsof se li diagnostica la bogeria que acabarà amb ell l’agost de 1900. És, per tant, una etapa complexa en la què el pensament de Nietzsche assoleix el seu cim i, alhora, una accelerada decadència. És, paradoxalment, un període de profunda soledat mentre s’estan publicant obres clau com El crepuscle dels déus, L’Anticrist i Ecce Homo en les què ja aflora, al costat del recurs constant a la ironia, la megalomania que feia entreveure la malaltia fatal. Com va dir en el seu moment de Chirico és el moment de la divina felicitat de la tardor en què Nietzsche transmuta els valors heretats del platonisme i del cristianisme, mentre llegeix Dostoievski i Tolstoi i recupera l’interès per la música. Nietzsche en estat pur,  demencialment genial.

Francesc-Xavier Marín