Francisco Alvarez

Francisco Álvarez. Teología de la salud. PPC. Madrid. 2013. 397 pp.

A ningú no se li escapa que pocs temes hi ha tan vitals per a l’ésser humà com el de la salut. El procés vital ens remet constantment a la dialèctica entre salut i malaltia, entre benestar i patiment. En aquest sentit pot resultar sorprenent que fins la dècada dels 80 no es consolidés una teologia pastoral sanitària com una reflexió i una praxi basada en els valors cristians. Molt s’ha escrit al llarg dels segles des de la filosofia i la teologia sobre el mal però poc sobre l’acompanyament espiritual a l’ésser humà adolorit. Des d’aquesta perspectiva l’assaig de Francisco Álvarez resulta il·luminador buscant un pas còmode de l’afirmació segons la qual Déu ens ofereix la salvació com a salut al postulat segons el qual l’Església té com a missió aportar salut, ha de concebre’s com a sagrament de salut: l’anunci de la salvació ha de passar necessàriament per una acció terapèutica que ajudi a diagnosticar i sanar les nostres vides ferides.

Francesc-Xavier Marín