Francesc Torralba

Francesc Torralba. Creyentes y no creyentes en tierra de nadie. PPC. Boadilla del Monte. 2013. 327 pp.

Enfront de l’endogàmia de qui viu confortablement instal·lat en la seguretat del grup de pertinença hi ha qui defensa la bondat d’un diàleg obert amb els qui viuen d’acord amb una cosmovisió diferent. A ningú no se li escapa que qualsevol forma de diàleg és un potent antídot contra la mandra intel·lectual i la repetició tranquil·litzadora però que, al seu torn, ha de confrontar-se a no pocs obstacles. També en el cas del diàleg vinculat amb la religió és obvi que creients i no creients es troben davant la situació de descentrament que comporta buscar noves paraules i, en certa mesura, assumir el risc de la indefensió. Però la fe com a do que es rep exigeix també assumir tota mena d’èxodes, d’abandonaments de la terra pròpia per anar a l’encontre de l’altre. Els prejudicis, l’arrogància o el dogmatisme han de cedir el lloc als camps d’intersecció: l’ètica pública, l’humanisme o la qüestió del sentit.

Francesc-Xavier Marín