Ferran Gallego

Ferran Gallego (ed). Pensar después de Auschwitz. El Viejo Topo. Madrid. 2004. 225 pp.

Es corre el risc de pensar que Auschwitz va ser un fet puntual esdevingut fa temps, un lamentable error que provoca repugnància moral i apel·la a la responsabilitat d’un grup de polítics que van dur Alemanya a la ruïna. Però Auschwitz és molt més que el final lògic del règim nacional-socialista, molt més que la plasmació d’una nova organització del poder i l’optimització de la segregació. Auschwitz és el símbol de la barbàrie humana, l’expressió màxima dels catastròfics resultats de la immoral aliança de polítics, científics, ideòlegs i juristes. Símbol també de l’ignominiós silenci davant del patiment  i l’atemptat sistemàtic contra la dignitat humana. Expressió i paràbola de fins on és capaç d’arribar la degradació humana repetida al llarg de la història: Bòsnia, Rwanda, Afganistan, Iraq... Lliçó sobre l’horror i l’humanisme que convé preservar per no repetir.

Francesc-Xavier Marín